Sempre quan apliquem el Design Thinking tenim un record per al professor Tim Brown de la Universitat de Stanford i CEO de la consultora Ideo quan ens parlo en un dels seus articles el 2008 del que després hem conegut com a Design Thinking.
I com definir el Design Thinking: “Metodologia emprada a les empreses per crear productes i serveis que serveixin per satisfer les necessitats dels usuaris i sobretot fent-los part activa del procés de creació”
El Design Thinking ens ajuda en moltes qüestions, les repassarem :
Permet a les empreses crear nous productes, experiències i models de negoci que transcendeixen allò que merament funciona.
Incrementa la creativitat empresarial perquè inspira la reflexió mentre actua, celebra la creativitat , accepta l’ambigüitat i sempre és molt visual.
Ens permet experimentar, és disruptiu i provocador per naturalesa i busca analitzar noves metodologies per resoldre problemes.
Arribem a una part molt important de Design Thinking, se centra en les necessitats del client o usuari final. Les xarxes socials ens marquen un camí.
Col·loca l’usuari al centre de tot el projecte. Fem servir instruments que ens ajuden a comunicar-nos amb les persones. Fem servir la informació per desenvolupar nous coneixements per mitjà de l’aprenentatge i l’experimentació creatius.
Ens marca la necessitat d’obtenir i aplicar noves percepcions als objectius canviants. Cal definir prototips i creació artefactes tangibles i compartibles.
Ajuda a reduir els riscos en tenir en compte tots els factors presents en el desenvolupament d’un producte: la tecnologia, el mercat, la competència, els clients i els proveïdors.
“Si la història s’ensenyés amb relats, ningú no l’oblidaria”
Rudyard Kipling
Totes les empreses desitgen el creixement. El Design Thinking ens ajuda amb l’ storytelling. Crear històries que fomenten l’empatia i la interrelació. Prioritzen la informació i els objectius.
És important que les nostres històries proporcionin un principi, un desenvolupament i un final clars.
Un petit resum n:
Entendre i donar solució a les necessitats dels nostres usuaris i clients. Empatitzar amb ells ens ajudarà en la cerca de solucions.
Equips per aportar una visió global del problema per definir. Observant, investigant i descobrint les necessitats del client , per posar en pràctica i testar diferents alternatives.
Crear prototips per a la comprovació pràctica, avaluant cadascun dels resultats que proposem.
“Teoria dels jocs: anàlisi mátemàtica de conflictes” de Jhon Forbes Nash. Cal fer una ullada.
