En neuromarketing , les vedettes són les neurones mirall .
Martin Lindstrom al seu llibre » buyology veritats i mentides de per què comprem» ens parla de les neurones mirall en un dels seus capítols i el titula «prendré el mateix que ella».
Puntazo, el títol és clau en una memorable escena de la pel·lícula «Quan Harry va trobar Sally», «prendré el mateix que ella».
Quan acaba la «interpretació» de Sally la següent clienta li diu al cambrer: «prendré el mateix que ella». Neurones mirall en plena actuació.
Quin paper tenen les neurones mirall?
Ens permeten connectar amb les persones com si fossin part de nosaltres mateixos. Conèixer i comprendre allò que la persona que tenim davant sent o experimenta.
«Sentir» allò que aquesta persona sent (component emocional).
Respondre de la manera que creiem adequada, donant forma a aquest comportament social que ens permet avançar en grup (component social).
El 1992 Giacomo Rizzolatti, científic italià, estudiava el comportament dels macacos , una sèrie de descobriments el va fer denominar certes neurones cerebrals: neurones mirall.
Aquestes neurones s’activen quan es fa una activitat i també quan s’observa la mateixa activitat.
L'»activitat comercial» té una gran aliada a la dopamina, aquesta substància química del cervell s’encarrega de produir plaer. Els efectes seductors determinen, almenys en part, les nostres decisions de compra.
Potser és una «llegenda urbana» però el que s’anomena «teràpia de compres» es diu que fa feliços a les persones. Quan decidim adquirir un article, les cèl·lules del cervell que alliberen la dopamina secreten una ràfega de benestar.
La dosi de dopamina alimenta el nostre instint de continuar comprant, encara que la ment racional tracti de convèncer-nos que ja n’hi ha prou.
I, molt important, com diu Martin Lindstrom: «….compradors, aneu en compte perquè el futur de la publicitat està en les neurones mirallI seran encara més poderoses com a factors determinants de la nostra fidelitat, la nostra ment, la nostra cartera i la nostra lògica per a la compra del que els professionals del màrqueting van poder haver sospitat»
I jo hi afegiria, sempre regat amb una bona dosi de dopamina.