La joieria en plata ha tingut una evolució molt positiva els darrers anys, ha passat de ser una part petita de l’estoc i facturació de les botigues, a ser important als nostres aparadors. Han canviat les modes, els colors, les combinacions, però continua sent important a les nostres botigues.
També ha canviat, i això sí a una velocitat vertiginosa, la manera d’exposar i vendre la nostra botiga i els nostres productes al nou mercat total: màrqueting a internet.
I ha canviat, com gestionar els nostres estocs, tant a nivell logístic com a financer.
El gran repte que tenim a partir d’ara, és l’aprenentatge dels nous models econòmics i de màrqueting que ens ofereix el futur i les noves relacions que crearem per treballar al món 3.0.
Tot ve ràpid però amb les noves eines i tecnologies estarem a la seva alçada.
I sense por de competir, crearem la nostra pròpia marca, de la nostra botiga, del nostre negoci i sobretot de la nostra pròpia empresa o persona.
La paraula brand “marca” ,vocable que ve del llenguatge germànic, que significa to burn,” cremar”, i branding és el procés de construir una marca comercial.
Sí, creem la nostra pròpia marca , sense por, i alhora amb valor, el nostre valor com a negoci i alhora com a persones. Cinc elements importants: un nom, un símbol, un logotip, un eslògan i molta personalitat.
I a partir d’aquell moment, lluitar-hi .
Però podem posar una mica de “combustible” al nostre “motor” i una bona dosi d’endorfina amb la sapiència d’ Albert Einstein:
“No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que els pot succeir a les persones i països perquè la crisi porta progressos.
La creativitat neix de l’angoixa com el dia neix de la nit fosca. És a la crisi on neixen la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. És a la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, i callar a la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d’això, treballem de valent. Acabem una vegada amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la”
